28 de febr. 2011

fases lunars

    Quan ens vam decidir a fer el nostre hort, ens vam informar en llibres, persones, articles, pàgines web...
Entre tota la informació que vam obtenir, vam descobrir una publicació anual on explica com aprofitar les fases lunars per a les feines de l'hort. Molts pagesos no en fan cas, però a nosaltres ens va fer curiositat i de moment ho anem seguint, ja que no costa gens.

    La guia està dissenyada de manera que cada dia hi ha la influència que fa la lluna en la sembra, plantació, cures... de l'hort i el jardí. Per aquells que, com nosaltres, no en sabíem res, explica molt clarament les fases de la lluna, constel·lacions, etc, els millors moments de quan fer els treballs, alguna informació d'associacions de plantes i rotacions de cultius...


    Creiem que és una manera d'apropar-nos una mica més a la natura, i pel que hem pogut esbrinar és una de les bases dels cultius que anomenen biodinàmics.

    A més de les feines per a l'hort i jardí, també és una petita guia per a moltes activitats que fem diàriament, ja que la lluna també té influència en l'alimentació, la cura de la pell, recol·lecció de plantes medicinal, dejú, etc.
Trobareu més informació a : lunario.es




15 de febr. 2011

més compostatge

Aquí teniu un altre enllaç on podeu trobar més informació pràctica sobre què hi hem de posar al compostador, entre moltes altres coses:
http://www.elblogalternativo.com/2009/07/07/no-todo-sirve-10-cosas-que-no-se-compostan/#more-10444

14 de febr. 2011

compostatge

El que hem fet aquest cap de setmana ha estat preparar els nostres compostadors. Hi ha moltes maneres de fer el compost,tant de restes que s'hi fiquen com els recipients que s'utilitzen. Nosaltres ens hem decidit per la manera més econòmica: hem agafat una malla metàl·lica de 2mm (disponibles en ferreteries o centres de jardineria) i l'hem fixat de manera cilíndrica amb un perímetre de 90cm. Això ho hem posat al lloc on anirà definitivament, i l'hi hem col·locat capes successives d'entre 5-20 cm de matèria orgànica. La matèria orgànica pot ser restes de menjar, com fulles de col, de bròquil, peles de patata i de pastanaga...(no hi poseu  restes animals ni olis) i restes del jardí (restes de poda, fulles seques, herba...). Entre les capes de matèria orgànica es posa un activador de compost. Nosaltres ens hem decidit per un preparat de bactèries que vénen fet, ja que és la primera vegada i volem accelerar el procés, però hi podeu afegir-hi farina d'alfals, compost fresc antic, que ja tingueu, o fem d'animal. Són productes que ténen bactèries que ens acceleraran el procès de compostatge.

Una vegada ho teniu tot al compostador, s'ha d'humitejar, i s'ha de mantenir sempre una mica humit, però sense que s'estanqui.

I cada 15 dies s'ha de voltejar. Ho farem per la part de sobre el compostador amb l'ajuda d'una forca.

El compost hauria de ser útil al cap de 2-3 mesos d'haver començat el procès, depèn del clima, l'època de l'any i la humitat. Si el que voleu aconseguir és "mantillo", ho haureu de deixar uns 2 anys.

A partir d'ara, totes les restes de la cuina les anirem posant al compostador. Així aconseguim tancar un cicle a casa nostra: plantem, recollim i retornem a la terra.

I així ens han quedat els nostres primers compostadors casolans:


En aquest enllaç hi trobareu molta informació: compostadores.com. Aquí també trobareu informació sobre el vermicompost, una altra manera de fer adob per al teu hort o jardí.

10 de febr. 2011

el rec


Ara que no tenim el rec per degoteig, el que fem es regar les nostres primeres plantetes amb la mànega. En aquesta època del any a les hortalisses que hi ha  plantades, com poden ser enciams i cols, no els passa res si els mullem les fulles, però a partir de la primavera els poden sortir fongs i agafar malalties. És per això que amb el rec per degoteig, a més d'estalviar-nos aigua, aconseguim regar només allà on la planta ho necessita, a la terra.
Aquest  és el plànol de com quedarà el rec instal·lat:

Comencem a plantar

Hem començat a preparar el nostre hort en un bon moment, ja que com que no es poden plantar moltes coses a causa del fred, ens permet preparar bé la terra i amb temps per a la primavera, que és quan hi ha més vida a l'hort. Tot i així, hem de ser previsors i, si decidim fer el nostre planter, començar a mirar el que podem sembrar, per tenir-ho a punt per al principi de primavera.
Així, a final de febrer sembrarem les primeres tomates, pebrots verds i bajoques (mongetes tendres). Les bledes es poden plantar tot l'any. Tot això ho sembrarem en safates que vénen preparades als gardens  i centres de jardineria.
El que sí que  podem plantar ara són: enciams, cols i bròquils, i sembrar directament a terra raves. El pagès que us ven el planter us aconsellarà de quines son les millors varietats segons el clima que teniu. Tot això ho plantarem en un lloc apartat de l'hort, ja que encara hem de preparar el rec a degoteig. Tant aviat com ho plantem us ensenyarem les fotos de com ha quedat.

1 de febr. 2011

La ubicació

Tant important com la pròpia terra es la llum que rebrà l'hort, d'aquí que la ubicació sigui vital per a l'èxit o el fracàs del projecte.
La majoria de plantes necessiten per al seu desenvolupament una mitja de 6 hores diàries de llum solar directa, per això ens assegurarem que al lloc on plantarem no hi hagi cap element que pugui fer massa ombra. Si el terreny el tenim inclinat, mirarem d'orientar-lo al sud en la mesura que es pugui.
També hem de tenir en compte l'època de l'any en que plantem ja que a l'hivern el sol va mes baix i els rajos incideixen inclinats. En canvi a l'estiu el sol va més alt i els rajos van mes directes.
Les plates culinàries les volem tenir mes a mà, per tant les plantarem en jardineres a la finestra de la cuina. Les nostres son de fusta i fan 20x20x60 cm. Aquí hi plantarem julivert, alfàbrega...
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa